Residència Arkadi Lavoie Lachapelle (maig - juliol 2016) ----- Vaig néixer el mateix any de la caiguda del mur de Berlín i de les manifestacions de Tian'anmen; vaig créixer en el camp quebequès del Canadà en el sí d'una família de classe mitjana i avui dia treballo i visc a Montreal. Durant la meva trajectòria escolar i postuniversitària m'he vist influïda pel moviment estudiantil quebequès del 2012, la tercera onada de feminisme i les maneres de pensar i creure d'algunes dones com Agnès Varda, Angela Davis, Annick de Souzenelle, Catherine Lavoie-Marcus, Edith Brunette, Emma-Kate Guimond, Erykah Badu, Esther Ferrer, Goliarda Sapienza, Hannah Arendt, Hélène Pedneault, Isabelle Stengers, Jeanne d'Arc, Joannie Boulais, Joséphine Bacon, Julie Trudel, Laci Green, Lúa Coderch, Marcelle Ferron, Margaret Atwood, Marina Tsvetaïeva, Michelle Lacombe, Simone Weil, Sylvie Cotton, Valérie Provost i Virginie Despentes. Des del 2010 els meus projectes, sovint anònims i clandestins s'han realitzat tant al Canadà com en d'altres ciutats de Rússia i Europa. Estic implicada en l'organització de diversos esdeveniments com ara el Festival de Montréal de Perfomance VIVA! Art action (com a membre del consell d'administració) o El dia sense cultura (La Journée sans culture). La meva pràctica de la perfomance com a art de transformació es manifesta en l'espai públic, en galeries, en conferències o en esdeveniments clandestins, cultivant així, la paradoxa del gest perfomatiu: un do enèrgic i transformador que pot a la vegada commocionar i trastornar l'ordre de les coses establertes, beneficiant el cos, l'esperit i el cor. El projecte 666 Des del 2014 , exploro la temàtica del mal a partir de la seva representació plàstica i simbòlica, més enllà del vincle moral i binari (bé vs mal) en una obra perfomativa de 6 hores, 6 minuts i 6 segons de durada. Aquestes performance estan realitzades en dues fases; una primera, que és la recollida d'objectes embolicats o empaquetats i una segona, que és la performance pròpiament dita. Una acció que m'ha permès conèixer diverses comunitats i particulars a partir de la recol·lecta d'objectes que materialitzen el mal per a ells i elles. Aquesta recollida, en alguns casos parteix de condicionants específics (número de vivenda 666 i professors d'una escola) que permeten obrir la lectura dels objectes a partir de les seves diferents dimensions (material, afectiva i simbòlica) així com reflexionar en directe durant la performance sobre el seu origen i com modifica la interpretació dels objectes. Per exemple, el rol actiu de la superstició en el cas de les adreces 666, i el de la responsabilitat d'una persona respecte el seu rol de transmissor en el cas del context escolar. Com que el objectes són totalment desconeguts abans del seu desembalatge, la performance és un procés de descobriment simultani tant per al públic com per a l'artista al llarg de tota aquesta acció de llarga durada. Tot plegat genera una experiència similar al desembalatge dels regals de Nadal i de les celebracions en general. Una perspectiva irònica si es considera el contingut dels paquets com quelcom malèfic!